Hola guapes,
Acabo d'entrar en aquest blogg tan maco que heu fet.......Ufff...des que vau escriure per últim cop el dia 16 ha plogut molt veritat????però no nomès del cel sino també des de la terra.....
M'agrada molt i estic molt d'acord en la reflexió que feu sobre les fronteres i les persones........
En fi....... Hem de lluitar per a anar les suprimint i per educar a la gent envers elles.
Una abraçada molt catalana a 8 dies de les eleccions
Mercè
domingo, 21 de noviembre de 2010
artesang@nas x Venezuela: a Mèrida TEIXINT.... fora, fronteres?!!?!?
artesang@nas x Venezuela: a Mèrida TEIXINT.... fora, fronteres?!!?!?: "Bon dia genteta!!! Com va el fresquet català?!?! Aqui les dues cosinetes continuen 'dandole al hilo y a la piedra' i sortint a vendre a les ..."
viernes, 7 de agosto de 2009
ferrata a l'Hospitalet de l'Infant
Data: 20 de juny 2009
Components: Manel, ramon , Mercè i Xavier
Vehicle: picasso nou de Santi i Mercè.
Hora de sortida: 6 mati
Tornada: 8 tarda
Temps de duració de la ferrata: 3 hores¿?
Mercè va recullir a Xavier i Manel i vam anar a buscar al Ramon; la idea, era anar a fer la ferrata d'Oliana, però quan ja estàvem tots al cotxe, "algú" va insistir en anar a fer la de L'Hospitalet de l'Infant que cap dels 4 havíem fet.......això, va suposar "tenir de morros i mal humor" a la Mercè tot el viatje, doncs era una ferrata que tothom m'havia dit que era molt atlètica i jo pensava que no seria capaç de fer-la.Sempre havia pensat que el dia que decidissin anar-hi jo em quedaria a casa i faria un altre plan.
En arribar a l'Hospitalet, vam anar a esmorzar a un bar, on posteriorment, Xavier es deixaria oblidada la seva runyonera i vam haver de tornar a recuperar-la quan ja estàvem a punt d'iniciar la ferrata.
Per accedir a la ferrata, vam haver de fer una carretera/pista forestal que em va provocar acabar patint ja que com he dit el cotxe era nou i clar....desprès , vaig acabar pasant pel túnel de rentat.
Ja equipats, vam haver de fer una breu aproximació caminant ; la ferrata , transcorria tota ella per una aresta; tenia força esglaons per apoiar els peus, però que estaven molt separats entre si; Per a mi , era impossible fer un apoio a cada graó. Els meus companyons, em van convencer , perque fes servir la pedra per anar avançant, i aixi ho vaig fer, i comprobant que els meus companys, tenien raó. Va ser una ferrata d'unes 2 hores, molt agradable i entretinguda de fer ; Ara no recordo, si vam fer 2 o 3 rappels, on vam aprofitar per "descobrir" com funciona el shunt de la Mercè. En acabar-la, vam anar cap el cotxe, amb força gana i amb la decissió d'anar a fer un bany a l'Hospitalet i desprès un bany a una platja aprop de Torredembarra que a ell li agrada molt.
A l'Hospitalet, no vam trobar lloc on dinar i vam continuar capa Cambrils , on vam prendre una paella fantàstica i diverses tapes de pica pica.Estàvem contents i satisfets i parlant ja de la nostra anada al Piz Bernina i Dolomites.
A continuació....molt motivats per la calor i la bona convivència, vama anar a la platja del Ramon....esplèndida!!!!!! vam haver de caminar uns 15 ' fins arribar; eren 2 cales petites, amb poca gent, i nudista. Hi havia força onades.....Vam deixar les nostres robes i ....a l'aigua a jugar amb les ones!!! va ser una estona força divertida, amb molts riures i joc amb les ones . La corrent, ens va portar a la platja del costat, i clar...allà, no trobavem la nostra roba.
Un cop refrescats i relaxats, vam anar a buscar el cotxe, fent un "rodeo" bastant gran doncs no trobàvem el camí correcte.
Ja al cotxe, vam iniciar el camí de tornada, amb el convenciment de que el dia havia estat molt positiu per a la Kordada, tant per l'activitat de la ferrata, com per la convivència.
Vam aprofitar per a recordar i repartir les responsabilitats; Ramon, comprarà els mapes, Manel farà la farmaciola i s'estudiarà la zona del Piz Bernina; Mercè es preocuparà de la música pel viatje, de la compra de ganyips , barretes , llauna de calamars i embotit, i Xaier, acabarà de lligar algun tema de logísitca que queda pendent ( lloguer de cotxe i guies per anar a fer la via de la chima grande,) ja que tot l'altre ja està reservat. La veritat, és que....s'ha fet un bon curro......
Reconec que vaig començar el dia força empipada, i que el vaig acabar molt i molt satisfeta, i a més a més, pensant que "mai ens hem de fiar dels comentaris dels altres", ja que a mi, m'havien dit que era molt complicada, i jo no ho vaig viure aixin's.
Components: Manel, ramon , Mercè i Xavier
Vehicle: picasso nou de Santi i Mercè.
Hora de sortida: 6 mati
Tornada: 8 tarda
Temps de duració de la ferrata: 3 hores¿?
Mercè va recullir a Xavier i Manel i vam anar a buscar al Ramon; la idea, era anar a fer la ferrata d'Oliana, però quan ja estàvem tots al cotxe, "algú" va insistir en anar a fer la de L'Hospitalet de l'Infant que cap dels 4 havíem fet.......això, va suposar "tenir de morros i mal humor" a la Mercè tot el viatje, doncs era una ferrata que tothom m'havia dit que era molt atlètica i jo pensava que no seria capaç de fer-la.Sempre havia pensat que el dia que decidissin anar-hi jo em quedaria a casa i faria un altre plan.
En arribar a l'Hospitalet, vam anar a esmorzar a un bar, on posteriorment, Xavier es deixaria oblidada la seva runyonera i vam haver de tornar a recuperar-la quan ja estàvem a punt d'iniciar la ferrata.
Per accedir a la ferrata, vam haver de fer una carretera/pista forestal que em va provocar acabar patint ja que com he dit el cotxe era nou i clar....desprès , vaig acabar pasant pel túnel de rentat.
Ja equipats, vam haver de fer una breu aproximació caminant ; la ferrata , transcorria tota ella per una aresta; tenia força esglaons per apoiar els peus, però que estaven molt separats entre si; Per a mi , era impossible fer un apoio a cada graó. Els meus companyons, em van convencer , perque fes servir la pedra per anar avançant, i aixi ho vaig fer, i comprobant que els meus companys, tenien raó. Va ser una ferrata d'unes 2 hores, molt agradable i entretinguda de fer ; Ara no recordo, si vam fer 2 o 3 rappels, on vam aprofitar per "descobrir" com funciona el shunt de la Mercè. En acabar-la, vam anar cap el cotxe, amb força gana i amb la decissió d'anar a fer un bany a l'Hospitalet i desprès un bany a una platja aprop de Torredembarra que a ell li agrada molt.
A l'Hospitalet, no vam trobar lloc on dinar i vam continuar capa Cambrils , on vam prendre una paella fantàstica i diverses tapes de pica pica.Estàvem contents i satisfets i parlant ja de la nostra anada al Piz Bernina i Dolomites.
A continuació....molt motivats per la calor i la bona convivència, vama anar a la platja del Ramon....esplèndida!!!!!! vam haver de caminar uns 15 ' fins arribar; eren 2 cales petites, amb poca gent, i nudista. Hi havia força onades.....Vam deixar les nostres robes i ....a l'aigua a jugar amb les ones!!! va ser una estona força divertida, amb molts riures i joc amb les ones . La corrent, ens va portar a la platja del costat, i clar...allà, no trobavem la nostra roba.
Un cop refrescats i relaxats, vam anar a buscar el cotxe, fent un "rodeo" bastant gran doncs no trobàvem el camí correcte.
Ja al cotxe, vam iniciar el camí de tornada, amb el convenciment de que el dia havia estat molt positiu per a la Kordada, tant per l'activitat de la ferrata, com per la convivència.
Vam aprofitar per a recordar i repartir les responsabilitats; Ramon, comprarà els mapes, Manel farà la farmaciola i s'estudiarà la zona del Piz Bernina; Mercè es preocuparà de la música pel viatje, de la compra de ganyips , barretes , llauna de calamars i embotit, i Xaier, acabarà de lligar algun tema de logísitca que queda pendent ( lloguer de cotxe i guies per anar a fer la via de la chima grande,) ja que tot l'altre ja està reservat. La veritat, és que....s'ha fet un bon curro......
Reconec que vaig començar el dia força empipada, i que el vaig acabar molt i molt satisfeta, i a més a més, pensant que "mai ens hem de fiar dels comentaris dels altres", ja que a mi, m'havien dit que era molt complicada, i jo no ho vaig viure aixin's.
martes, 14 de julio de 2009
excursió a certescan
Data:1 i 2 de maig
Components: Manel, ramon, Xavier i Mercè
Vehicle: Space del Ramon
Allotjament: refugi de Certescan
Viatje.....amb anècdotes
Vam sortir el 1 de maig; Mercè va recollir al Xavier i al Manel i vam anar a buscar al Ramon. Vam aparcar el cotxe i vam traspasar les motxilles al cotxe del Ramon.
El cami de pujada, va ser molt entretingut; vam haver de pasar per LLívia a buscar els esquis i le s botes del Ramon; i de pas, el Xavier i el Ramon, van aprofitar per despertar al Carles B , el Pepe G i les respectives parelles.....quina gràcia!!!!!!! quant van riure el K2 i el K4......segurament, el Pepe i el Carles , no riurien tant....amb l'excusa de que encara no havien vist al Ramon desprès d ela seva estada a Hawai.....
En fi...d'allà, vam anar al camping de Prullans, ja que el Manel, també havia de paar a recollir el seu material. Vam a profitar per esmorzar al bar del camping. i d'allà, ja vam anar cap a la Seo d'Urgell, i a buscar el coll del Cantó fins a Sort i d'alla cap a llavorsi, Ribera de cardós (on vam aturar i vam reservar habitació per l'endemà), Tavascan i pista forestal fins a la presa on aparcaríem el cotxe i ens vestiríem en mig de la pluja intensa.
Entre una cosa i l'altre, des que vam sortir de BCN fins que vam començar a caminar van pasar més de 5 hores.
Hi havia 2 o 3 cotxes amb excursionistes a dins que ens observàvem mentre ensanavem equipant...algú d'ells , ens va comentar que "estem esperant a que pari de ploure" "portem al cotxe més de 2 hores". Nosaltres vam pensar, que aquets joves d'ara.....no son com nosaltres.
Pujada fins al refugi
Desnivell de :¿?
Juntament amb la motxilla, vam carregar a les nostres esquenes les raquetes (Xavier i Mercè) i els esquis (Ramon i Manel). Vam caminar quasi 2 hores sens epoder posar-los doncs...no hi havia neu (ja ho sabíem).mentre anàvem pujant, ens va avançar en land rover el guia del refugi, que no ens va agafar material (esquis) doncs havia carregat els dels cotxes de l'aparcament (aquets joves d'ara!!!!!!).
Quan vam arribar a la neu, abans de posar raquetes i esquis, vam aprofitar per menjar una miqueta i hidratar-nos.
Continuava plovent de forma minsa; el dia era molt i molt gris i no deixava gaudir de la preciositat del paisatge.
El Ramon, va tenir un ensurt, en caure dins d'un forat important, que li va soposar un dolor de genoll importatnt; per un moment, vam tèmer per si podríem continuar l'excursió.
Vam fer un tram llarg de flanqueig una mica empipador, sobre tot amb raquetes i desprès ja vam enfilar cap el refugi.
IM PRESSIONANT el Refugi!!!!!!! Totalment penjat a la neu. Jo que havia estat a l'estiu, vaig al·lucinar com estava.
El primer que ens va dir el guarda, és que no hi havia aigua; per tant....per carregar cantimplores hauríem de baixar a un petit estanyool, i per anar al WC...hauríem d'anar "a l'exterior"..o sigui.....al carrer.
A la poca estona d'estar, va sortir el sol una miqueta i l'entorn era impressionant, semblava que estiguéssim als mismissims Alps .
Falta acabar....
Components: Manel, ramon, Xavier i Mercè
Vehicle: Space del Ramon
Allotjament: refugi de Certescan
Viatje.....amb anècdotes
Vam sortir el 1 de maig; Mercè va recollir al Xavier i al Manel i vam anar a buscar al Ramon. Vam aparcar el cotxe i vam traspasar les motxilles al cotxe del Ramon.
El cami de pujada, va ser molt entretingut; vam haver de pasar per LLívia a buscar els esquis i le s botes del Ramon; i de pas, el Xavier i el Ramon, van aprofitar per despertar al Carles B , el Pepe G i les respectives parelles.....quina gràcia!!!!!!! quant van riure el K2 i el K4......segurament, el Pepe i el Carles , no riurien tant....amb l'excusa de que encara no havien vist al Ramon desprès d ela seva estada a Hawai.....
En fi...d'allà, vam anar al camping de Prullans, ja que el Manel, també havia de paar a recollir el seu material. Vam a profitar per esmorzar al bar del camping. i d'allà, ja vam anar cap a la Seo d'Urgell, i a buscar el coll del Cantó fins a Sort i d'alla cap a llavorsi, Ribera de cardós (on vam aturar i vam reservar habitació per l'endemà), Tavascan i pista forestal fins a la presa on aparcaríem el cotxe i ens vestiríem en mig de la pluja intensa.
Entre una cosa i l'altre, des que vam sortir de BCN fins que vam començar a caminar van pasar més de 5 hores.
Hi havia 2 o 3 cotxes amb excursionistes a dins que ens observàvem mentre ensanavem equipant...algú d'ells , ens va comentar que "estem esperant a que pari de ploure" "portem al cotxe més de 2 hores". Nosaltres vam pensar, que aquets joves d'ara.....no son com nosaltres.
Pujada fins al refugi
Desnivell de :¿?
Juntament amb la motxilla, vam carregar a les nostres esquenes les raquetes (Xavier i Mercè) i els esquis (Ramon i Manel). Vam caminar quasi 2 hores sens epoder posar-los doncs...no hi havia neu (ja ho sabíem).mentre anàvem pujant, ens va avançar en land rover el guia del refugi, que no ens va agafar material (esquis) doncs havia carregat els dels cotxes de l'aparcament (aquets joves d'ara!!!!!!).
Quan vam arribar a la neu, abans de posar raquetes i esquis, vam aprofitar per menjar una miqueta i hidratar-nos.
Continuava plovent de forma minsa; el dia era molt i molt gris i no deixava gaudir de la preciositat del paisatge.
El Ramon, va tenir un ensurt, en caure dins d'un forat important, que li va soposar un dolor de genoll importatnt; per un moment, vam tèmer per si podríem continuar l'excursió.
Vam fer un tram llarg de flanqueig una mica empipador, sobre tot amb raquetes i desprès ja vam enfilar cap el refugi.
IM PRESSIONANT el Refugi!!!!!!! Totalment penjat a la neu. Jo que havia estat a l'estiu, vaig al·lucinar com estava.
El primer que ens va dir el guarda, és que no hi havia aigua; per tant....per carregar cantimplores hauríem de baixar a un petit estanyool, i per anar al WC...hauríem d'anar "a l'exterior"..o sigui.....al carrer.
A la poca estona d'estar, va sortir el sol una miqueta i l'entorn era impressionant, semblava que estiguéssim als mismissims Alps .
Falta acabar....
domingo, 22 de marzo de 2009
excursió a Roca Centella
Tagamanent al fons....
aquí...pensàvem que ja hi erem al cim.....Data: 21 març 2008
Assistents:Manel i Mercè
Punt de sortida: Cànoves (Parc Natural del Montseny)
Durada: 5 hores
Desnivell:550metres
Km: 19
Vam sortir a les 10, 30 del matí des de aparcament a inici de "Vall forners"
La nostra intenció era anar al Tagamanent, passant pel Pla de la Calma.
Vam iniciar l'excursió per pista transitada per alguns ciclistes i amb força pujada; vam bordejar l'embalsament de Cànoves; en arribar a forn, a més a més de trobar un "senglar " de gran volum mort i en estat de descomposició important, no vam trobar el camí que buscàvem i que sortia al mapa de l'Alpina de l'any 1980, i vam decidir, canviar la ruta i anar a fer el pic de Roca Centella.
A partir del forn, ja no vam trobar a cap persona en tot el recorregut.
Vam continuar per pista en fantàstic estat fins a "mas Vilar", i una mica més amunt, desprès de fer una petita aturada per a fer bocata i beure aigua, vam agafar Camí de bosc d'alzines molt maco, i vam anar carenant fins arribar al cim.
Desprès de molt caminar, va arribar a un punt, que vàrem decidir que devia de ser el cim, però ens va saber greu, que fos un cim sense vistes i en mig de les alzines. Vam fer les fotos de rigor, i quan vam decidir iniciar la tornada , la Mercè, li va dir al Manel de continuar una mica per la carena...i ves per on, que als 10', vam trobar el pic de veritat!!!!!!! i amb unes vistes esplèndides sobre el turo de l'home, pla de la calma, Tagamanent.........Vam tornar a fer fotos i a contemplar el paisatge amb deteniment.
Desprès de dubtar una mica, per on fer la tornada (ens agrada fer recorreguts circulars), degut a la frondositat del bosc i a l'hora, vam acordar "desfer el camí que havíem fet de pujada".
Arribàvem al cotxe a les 3,30 de la tarda i ja ansiosos per arribar a Cardedeu i gaudir del dinar preparat per la Leo.
al hora de relacionar-nos; Va ser una excursió molt i molt agradable; va donar per a gaudir del paisatge, de la solitud de la natura, de la conversa...llargues converses sobre mil temes, i tots ells interessants; les respectives feines i el tracta amb la gent dels nostres equips, les capacitats i habilitats de cadascú , l'estres, cinema, projectes de futur amb la kordada: alps...Neppal....el Manel
ha llegit 2 llibres sobre Nepal, que han provocat força ganes de tornar cap aquell país i retrobar el conegut per nosaltres. El projecte seria anar a la primavera del 2010
En fi...un dia maco per a la desconnexió del dia a dia a L'Hospitalet ; molt bo per a carregar piles i disfrutar de la natura i de l'amistat.
Varis cops, al llarg de la sortida, el Manel, em va comentar que un dia em de venir a fer la mateixa excursió amb bicicleta......per tant resta pendent.
En arribar a Cardedeu, va ser molt d'agrair trobar "plat a taula" amb carn a la brasa feta pel Manelet i péssols amb patata molt bons fets per la Leo. De prostre...Maduixots
miércoles, 25 de febrero de 2009
SORTIDES VARIES DE LA KORDADA, PER SEPARAT......
21 a 23 de febrer:
Santi , Mercè, Manel i Leo, vàrem pujar a la Cerdanya, i a més a més, com que a l'escola, teníem festa dilluns, vam poder estar 3 dies.
Dissabte 21:
Manel i Mercè vàrem anar a fer esquí alpí a l'estació del Puigmal; el Manel, feia temps que deia que volia tornar al Puigmal.....
En Manel, va disfrutar molt de l'esquiada i de l'entorn.La Mercè, és una mica més crítica.Evidentment, va disfrutar de l'esquí , i li va agradar molt l'estació, amb les seves zones boscoses, però no li va agradar haver de fer "remades importants", ni alguns remontadors que eren força "cutrillos".
Vam fer unes pistes amb molts " bams", força interessants i amb algunes caigudes; el Manel, va fer un amic, que desprès el va voler convidar a un cubata i el Manel ho va rebutjar.¿?
Ens vam alimentar amb fantàstics bocates que va preparar el Manel i amb llet condensada (Manel ) i kit kats la Mercè.
Cosa gens habitual, la Mercè anava quasi sempre al darrera, i a les 4 de la tarda va plegar. El Manel , va fer encara un parell de baixades més.
En tornar a Prullans, eren les 5 tocades i desprès de rebre la Mercè una preciosa samarreta regalada pel Manel i la Leo, vam anar a fer un tomb per Puigcerda amb el Santi i la Leo que s'havien quedat fent feina.
Xavier:
Al vespre, abans de sopar, vam rebre un sms del Xavier, on a més a més de felicitar a la Mercè, ens notificava que havia anat amb l'Ariadna a fer la Tossa Plana de lles amb raquetes. Imaginem, que gaudiria molt de la muntanya (tota la zona estava nevadíssima) i de la companyia de l'Ariadna que el dia 24 marxa cap a L'Argentina.
Des d'ací , convido al Xavier, a que afegeixi la resenya de la seva excursió
Diumenge 22
Aniversari de la Mercè; a les 8 del matí, l'Ainhoa ens trocava des d'Australia per poder felicitar-me !!! tot un detall...evidentment, ja no vam poder dormir.
Vam decidir anar a Andorra a fer una excursió amb raquetes de neu, ja que el Santi li va regalar 2 jocs molt maques a la Mercè.
Vam anar a fer "el pic de Portons "
Vam sortir de Catalunya per Bourmadan i en direcció a "pas de la casa".
El paisatge estava impressionant; poques vegades hem vist Andorra tant i tant nevat.
Abans d'arribar a Pas de la Casa vam aturar el cotxe; el Santi i la Mercè ens vam posar les raquetes i el Manel els esquis de Muntanya; val a dir, que les raquetes, molt còmodes i pràctiques de posar i treure i molt còmodes per caminar.
La pujada la vam fer molt còmodament, buscant una zona amb poca acumulació de neu (aresta); vam fer 700mt. de desnivell, amb un sol fantàstic i amb vista fantàstica fins arribar al cim. Ens vam creuar amb un grup de 11 o 12 persoens que baixaven amb esquis.
La pujada, la vam poder fer tots 3 al mateix ritme i vam trigar 2 hores amb arribar al cim. A l'últim tram, el Manel, que s'havia oblidat d'agafar les ganivetes, es va haver de treure els esquis, doncs estava molt glaçat i no podia pujar amb seguretat.
Un cop al cim, vam fer les fotos de rigor, contemplant unes vistes fantàstiques sobre les muntanyes d'Andorra , i vam iniciar la baixada. El Manel, amb els seus esquis i amb algunes caigudes, sobre tot a l'últim tram on s'enfonsava molt. EL Santi i la Mercè, vam baixar a molt bon ritme, vam parar a fer algunes fotos i vam "patir" una mica l'últim tram, doncs ens enfonsàvem molt degut a la gran quantitat de neu. Menys mal que portàvem les raquetes!!!!!!
La Leo, ens estava esperant al cotxe i vàrem anar a dinar a Pas de la Casa, a un fantàstic Grill que va trobar la Leo. Vam menjar moltíssim...sobretot la Mercè .
Desprès passejada de botigues per Andorra la Vella; amb compra d'un casc d'escalada i BTT per part del Manel i d'algunes colònies i cremes.
Per a mi, va ser un bonic dia de celebració d'aniversari...a la muntanya; fent excursió maca i agradable, i amb gent que estimes i que t'estima. Val a dir, que durant la pujada, el mòvil va "pitar moltes vegades", i jo amb la il·lusió de saber que la gent s'enrecordava de mi i em trucava o posava sms....família, amics, companys de treball.....
Dilluns 23
El Manel i la Mercè, que son "insaciables", van decidir que...encara no en tenien prou i volien fer alguna coseta més, per estirar una mica les cames i gaudir del paisatge;Vam deixar al Santi i a la Leo fent feina, i amb els nostres esquis de muntanya, vam decidir pujar al Puigllançada. Certament, aquest cim, l'hem fet ja unes quantes vegades, sobretot el Manel, però com que no teníem temps per anar més lluny, ens va estar fantàstic.
Vam iniciar la pujada per "Muntanya sagrada", i a la que vam poder, ens vam ficar fora pistes pel bosquet i xino xano vam anar tirant amunt, gaudint de la soletat del bosc i de la fantàstica neu; va ser una passejada molt agradable, disfrutant a estones de la conversa i d'altres del silenci i del retrobament de cadascú amb si mateix. A nosaltres, la muntanya, la natura ens relaxa i ens serveix per "estar amb nosaltres mateixos". Evidentment...també acabem cansats, però és un cansament agradable, positiu, maco de viure i experimentar.
També vam tenir temps, com sempre, per fer volar coloms i anar programant noves excursions, nous reptes......
Com era de preveure, en arribar teníem un fantàstic dinar, que vam saborejar al màxim i que havia cuinat la Leo.
Breu sobretaula, i cap a casa......i comença a pensar en la setmana que tens al davant.
Una desconexió fantàstica
7-8 de febrer
Taga amb raquetes
El dia 7 de febrer, teníem prevista excursió de la Kordada; havíem de sortir el Xavier, el Ramon i la Mercè.
Els vespre, del dia 6, amb la motxilla ja preparada ,els entrepans fets i l'hora de sortida de l'endemà ja concretada, vaig rebre trucada del Xavier a les 11 del matí, dient que acabava de parlar amb el Ramon i degut a la dolenta previsió que feient del temps, van acordar suspendre l'activitat.
El Santi i jo, havíem quedat que diumenge, aniriem a Sant Joan de les Abadesses, on ens trobaríem amb la nostra filla Marta i la seva amiga Mercè , amb idea d'anar a fer el Taga. La previsió del temps per diumenge, era bona.
A última hora, vam decidir pujar dissabte al vespre; vam anar al camping on havíem quedat amb la Marta i la Mercè i posteriorment vam anar a sopar a Camprodon.
Diumenge, ens vam aixecar a les 8, i desprès d'esmorzar i preparar bocates, vam anar cap a Ogassa, i vam enfilar amb el cotxe fins a san Martí d'Ogassa on vàrem deixar el cotxe.
El dia era molt bo, però l'inici de l'excursió el vam fer amb força vent
Ens vam enfilar cap a "coll de Jou", i ja abans d'arribar al mateix , ens vam posar les raquetes de neu.
La Mercè, val a dir, que juntament amb la Marta, va agafar un bon ritme; el Santi els seguia, i sempre pel darrera anava jo.
La veritat, és que feia goig i motivaba a continuar, veure a la Mercè, com desprès d'un any de no fer res de muntanya i de suportar dur tractament i intervencions quirúrgiques, tirava amb aquella energia i il·lusió.
Desprès ens va comentar que en algun moment, es va sentir tentada d'abandonar; però la veritat és que va ser una disfrutada veure-la pujar.
Vam arribar al Taga, on vam poder gaudir fantàstiques vistes; a més a més , el dia era molt clar i en aquell moment no feia gota de vent. Al cim , vam coincidir amb força gent que anava amb esquis de muntanya. Vaig pensar, que era una excursió maca i accesible per a fer amb esquis.
L'inici de la baixada, fins el coll, si que va ser força "ventat", però per sort, va ser poca estona.La baixada, va ser molt agradable; vam baixar "directes" sense fer la volta per el coll de jou.
Crec que vam fer 800 mt de desnivell.
Un cop arribats a Sant Martí, vàrem menjar els bocates que estaven boníssims i vam tornar, fent una aturada a Sant Joan on faríem un cafetó i unes herbes i a continuació, vam deixar a les noies al camping i el Santi i jo vam tornar capa l'Hospitalet.
La veritat, és que és molt maco, poder anar a la muntanya amb els fills, i els amics d'aquests.....son estones, molt viscudes i disfrutades; dones gràcies a la vida de tot el que tens i de poder viura-ho amb la companyia tant especial dels fills i els seus amics. Valores, que moltes famílies, no tenen aquesta sort de poder fer activitats plegats.
En fi...que va ser un gran dia.
Santi , Mercè, Manel i Leo, vàrem pujar a la Cerdanya, i a més a més, com que a l'escola, teníem festa dilluns, vam poder estar 3 dies.
Dissabte 21:
Manel i Mercè vàrem anar a fer esquí alpí a l'estació del Puigmal; el Manel, feia temps que deia que volia tornar al Puigmal.....
En Manel, va disfrutar molt de l'esquiada i de l'entorn.La Mercè, és una mica més crítica.Evidentment, va disfrutar de l'esquí , i li va agradar molt l'estació, amb les seves zones boscoses, però no li va agradar haver de fer "remades importants", ni alguns remontadors que eren força "cutrillos".
Vam fer unes pistes amb molts " bams", força interessants i amb algunes caigudes; el Manel, va fer un amic, que desprès el va voler convidar a un cubata i el Manel ho va rebutjar.¿?
Ens vam alimentar amb fantàstics bocates que va preparar el Manel i amb llet condensada (Manel ) i kit kats la Mercè.
Cosa gens habitual, la Mercè anava quasi sempre al darrera, i a les 4 de la tarda va plegar. El Manel , va fer encara un parell de baixades més.
En tornar a Prullans, eren les 5 tocades i desprès de rebre la Mercè una preciosa samarreta regalada pel Manel i la Leo, vam anar a fer un tomb per Puigcerda amb el Santi i la Leo que s'havien quedat fent feina.
Xavier:
Al vespre, abans de sopar, vam rebre un sms del Xavier, on a més a més de felicitar a la Mercè, ens notificava que havia anat amb l'Ariadna a fer la Tossa Plana de lles amb raquetes. Imaginem, que gaudiria molt de la muntanya (tota la zona estava nevadíssima) i de la companyia de l'Ariadna que el dia 24 marxa cap a L'Argentina.
Des d'ací , convido al Xavier, a que afegeixi la resenya de la seva excursió
Diumenge 22
Aniversari de la Mercè; a les 8 del matí, l'Ainhoa ens trocava des d'Australia per poder felicitar-me !!! tot un detall...evidentment, ja no vam poder dormir.
Vam decidir anar a Andorra a fer una excursió amb raquetes de neu, ja que el Santi li va regalar 2 jocs molt maques a la Mercè.
Vam anar a fer "el pic de Portons "
Vam sortir de Catalunya per Bourmadan i en direcció a "pas de la casa".
El paisatge estava impressionant; poques vegades hem vist Andorra tant i tant nevat.
Abans d'arribar a Pas de la Casa vam aturar el cotxe; el Santi i la Mercè ens vam posar les raquetes i el Manel els esquis de Muntanya; val a dir, que les raquetes, molt còmodes i pràctiques de posar i treure i molt còmodes per caminar.
La pujada la vam fer molt còmodament, buscant una zona amb poca acumulació de neu (aresta); vam fer 700mt. de desnivell, amb un sol fantàstic i amb vista fantàstica fins arribar al cim. Ens vam creuar amb un grup de 11 o 12 persoens que baixaven amb esquis.
La pujada, la vam poder fer tots 3 al mateix ritme i vam trigar 2 hores amb arribar al cim. A l'últim tram, el Manel, que s'havia oblidat d'agafar les ganivetes, es va haver de treure els esquis, doncs estava molt glaçat i no podia pujar amb seguretat.
Un cop al cim, vam fer les fotos de rigor, contemplant unes vistes fantàstiques sobre les muntanyes d'Andorra , i vam iniciar la baixada. El Manel, amb els seus esquis i amb algunes caigudes, sobre tot a l'últim tram on s'enfonsava molt. EL Santi i la Mercè, vam baixar a molt bon ritme, vam parar a fer algunes fotos i vam "patir" una mica l'últim tram, doncs ens enfonsàvem molt degut a la gran quantitat de neu. Menys mal que portàvem les raquetes!!!!!!
La Leo, ens estava esperant al cotxe i vàrem anar a dinar a Pas de la Casa, a un fantàstic Grill que va trobar la Leo. Vam menjar moltíssim...sobretot la Mercè .
Desprès passejada de botigues per Andorra la Vella; amb compra d'un casc d'escalada i BTT per part del Manel i d'algunes colònies i cremes.
Per a mi, va ser un bonic dia de celebració d'aniversari...a la muntanya; fent excursió maca i agradable, i amb gent que estimes i que t'estima. Val a dir, que durant la pujada, el mòvil va "pitar moltes vegades", i jo amb la il·lusió de saber que la gent s'enrecordava de mi i em trucava o posava sms....família, amics, companys de treball.....
Dilluns 23
El Manel i la Mercè, que son "insaciables", van decidir que...encara no en tenien prou i volien fer alguna coseta més, per estirar una mica les cames i gaudir del paisatge;Vam deixar al Santi i a la Leo fent feina, i amb els nostres esquis de muntanya, vam decidir pujar al Puigllançada. Certament, aquest cim, l'hem fet ja unes quantes vegades, sobretot el Manel, però com que no teníem temps per anar més lluny, ens va estar fantàstic.
Vam iniciar la pujada per "Muntanya sagrada", i a la que vam poder, ens vam ficar fora pistes pel bosquet i xino xano vam anar tirant amunt, gaudint de la soletat del bosc i de la fantàstica neu; va ser una passejada molt agradable, disfrutant a estones de la conversa i d'altres del silenci i del retrobament de cadascú amb si mateix. A nosaltres, la muntanya, la natura ens relaxa i ens serveix per "estar amb nosaltres mateixos". Evidentment...també acabem cansats, però és un cansament agradable, positiu, maco de viure i experimentar.
També vam tenir temps, com sempre, per fer volar coloms i anar programant noves excursions, nous reptes......
Com era de preveure, en arribar teníem un fantàstic dinar, que vam saborejar al màxim i que havia cuinat la Leo.
Breu sobretaula, i cap a casa......i comença a pensar en la setmana que tens al davant.
Una desconexió fantàstica
7-8 de febrer
Taga amb raquetes
El dia 7 de febrer, teníem prevista excursió de la Kordada; havíem de sortir el Xavier, el Ramon i la Mercè.
Els vespre, del dia 6, amb la motxilla ja preparada ,els entrepans fets i l'hora de sortida de l'endemà ja concretada, vaig rebre trucada del Xavier a les 11 del matí, dient que acabava de parlar amb el Ramon i degut a la dolenta previsió que feient del temps, van acordar suspendre l'activitat.
El Santi i jo, havíem quedat que diumenge, aniriem a Sant Joan de les Abadesses, on ens trobaríem amb la nostra filla Marta i la seva amiga Mercè , amb idea d'anar a fer el Taga. La previsió del temps per diumenge, era bona.
A última hora, vam decidir pujar dissabte al vespre; vam anar al camping on havíem quedat amb la Marta i la Mercè i posteriorment vam anar a sopar a Camprodon.
Diumenge, ens vam aixecar a les 8, i desprès d'esmorzar i preparar bocates, vam anar cap a Ogassa, i vam enfilar amb el cotxe fins a san Martí d'Ogassa on vàrem deixar el cotxe.
El dia era molt bo, però l'inici de l'excursió el vam fer amb força vent
Ens vam enfilar cap a "coll de Jou", i ja abans d'arribar al mateix , ens vam posar les raquetes de neu.
La Mercè, val a dir, que juntament amb la Marta, va agafar un bon ritme; el Santi els seguia, i sempre pel darrera anava jo.
La veritat, és que feia goig i motivaba a continuar, veure a la Mercè, com desprès d'un any de no fer res de muntanya i de suportar dur tractament i intervencions quirúrgiques, tirava amb aquella energia i il·lusió.
Desprès ens va comentar que en algun moment, es va sentir tentada d'abandonar; però la veritat és que va ser una disfrutada veure-la pujar.
Vam arribar al Taga, on vam poder gaudir fantàstiques vistes; a més a més , el dia era molt clar i en aquell moment no feia gota de vent. Al cim , vam coincidir amb força gent que anava amb esquis de muntanya. Vaig pensar, que era una excursió maca i accesible per a fer amb esquis.
L'inici de la baixada, fins el coll, si que va ser força "ventat", però per sort, va ser poca estona.La baixada, va ser molt agradable; vam baixar "directes" sense fer la volta per el coll de jou.
Crec que vam fer 800 mt de desnivell.
Un cop arribats a Sant Martí, vàrem menjar els bocates que estaven boníssims i vam tornar, fent una aturada a Sant Joan on faríem un cafetó i unes herbes i a continuació, vam deixar a les noies al camping i el Santi i jo vam tornar capa l'Hospitalet.
La veritat, és que és molt maco, poder anar a la muntanya amb els fills, i els amics d'aquests.....son estones, molt viscudes i disfrutades; dones gràcies a la vida de tot el que tens i de poder viura-ho amb la companyia tant especial dels fills i els seus amics. Valores, que moltes famílies, no tenen aquesta sort de poder fer activitats plegats.
En fi...que va ser un gran dia.
domingo, 25 de enero de 2009
PROPOSTA DE SORTIDES DE GENER A JULIOL 2009
El 24 de gener, reunits al "fornet "de la Pça Kennedi, acordem el calendari de sortides 2009.
El primer que decidim és la setmana alpina, que farem a la muntanya "més maca, o més bonica"; desprès anem enrera i anem posant les sortides mensuals de tal manera que el calendari queda de la segúnet manera:
6-7 de febrer: Cerdanya (Ramon, Xavier i Mercè)Manel podria efegir-se a partir del migdia del dia 7. potser podríem sopar plegats....
20-21 març (Manel, Xavier, Mercè)
1 a 3 de maig: Manel, Ramon, Xavier ; Mercè.Important....SEREM ELS 4!!!!!!!!
6-7 de juny
4-5 de juliol: estaria be fer una sortida més amplia...amb fills i d'altres....
18 a 25 juliol....ALPS !!!!!!!!!! a la muntanya més maca.
-Parlem de muga-mont perdut- neuvielle- Midi D'osso-....començar el ball de propostes e idees per omplir els caps de setmana Koales. Vinga.....que sommiar és gratis.......
El primer que decidim és la setmana alpina, que farem a la muntanya "més maca, o més bonica"; desprès anem enrera i anem posant les sortides mensuals de tal manera que el calendari queda de la segúnet manera:
6-7 de febrer: Cerdanya (Ramon, Xavier i Mercè)Manel podria efegir-se a partir del migdia del dia 7. potser podríem sopar plegats....
20-21 març (Manel, Xavier, Mercè)
1 a 3 de maig: Manel, Ramon, Xavier ; Mercè.Important....SEREM ELS 4!!!!!!!!
6-7 de juny
4-5 de juliol: estaria be fer una sortida més amplia...amb fills i d'altres....
18 a 25 juliol....ALPS !!!!!!!!!! a la muntanya més maca.
-Parlem de muga-mont perdut- neuvielle- Midi D'osso-....començar el ball de propostes e idees per omplir els caps de setmana Koales. Vinga.....que sommiar és gratis.......
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
