Data: 20 de juny 2009
Components: Manel, ramon , Mercè i Xavier
Vehicle: picasso nou de Santi i Mercè.
Hora de sortida: 6 mati
Tornada: 8 tarda
Temps de duració de la ferrata: 3 hores¿?
Mercè va recullir a Xavier i Manel i vam anar a buscar al Ramon; la idea, era anar a fer la ferrata d'Oliana, però quan ja estàvem tots al cotxe, "algú" va insistir en anar a fer la de L'Hospitalet de l'Infant que cap dels 4 havíem fet.......això, va suposar "tenir de morros i mal humor" a la Mercè tot el viatje, doncs era una ferrata que tothom m'havia dit que era molt atlètica i jo pensava que no seria capaç de fer-la.Sempre havia pensat que el dia que decidissin anar-hi jo em quedaria a casa i faria un altre plan.
En arribar a l'Hospitalet, vam anar a esmorzar a un bar, on posteriorment, Xavier es deixaria oblidada la seva runyonera i vam haver de tornar a recuperar-la quan ja estàvem a punt d'iniciar la ferrata.
Per accedir a la ferrata, vam haver de fer una carretera/pista forestal que em va provocar acabar patint ja que com he dit el cotxe era nou i clar....desprès , vaig acabar pasant pel túnel de rentat.
Ja equipats, vam haver de fer una breu aproximació caminant ; la ferrata , transcorria tota ella per una aresta; tenia força esglaons per apoiar els peus, però que estaven molt separats entre si; Per a mi , era impossible fer un apoio a cada graó. Els meus companyons, em van convencer , perque fes servir la pedra per anar avançant, i aixi ho vaig fer, i comprobant que els meus companys, tenien raó. Va ser una ferrata d'unes 2 hores, molt agradable i entretinguda de fer ; Ara no recordo, si vam fer 2 o 3 rappels, on vam aprofitar per "descobrir" com funciona el shunt de la Mercè. En acabar-la, vam anar cap el cotxe, amb força gana i amb la decissió d'anar a fer un bany a l'Hospitalet i desprès un bany a una platja aprop de Torredembarra que a ell li agrada molt.
A l'Hospitalet, no vam trobar lloc on dinar i vam continuar capa Cambrils , on vam prendre una paella fantàstica i diverses tapes de pica pica.Estàvem contents i satisfets i parlant ja de la nostra anada al Piz Bernina i Dolomites.
A continuació....molt motivats per la calor i la bona convivència, vama anar a la platja del Ramon....esplèndida!!!!!! vam haver de caminar uns 15 ' fins arribar; eren 2 cales petites, amb poca gent, i nudista. Hi havia força onades.....Vam deixar les nostres robes i ....a l'aigua a jugar amb les ones!!! va ser una estona força divertida, amb molts riures i joc amb les ones . La corrent, ens va portar a la platja del costat, i clar...allà, no trobavem la nostra roba.
Un cop refrescats i relaxats, vam anar a buscar el cotxe, fent un "rodeo" bastant gran doncs no trobàvem el camí correcte.
Ja al cotxe, vam iniciar el camí de tornada, amb el convenciment de que el dia havia estat molt positiu per a la Kordada, tant per l'activitat de la ferrata, com per la convivència.
Vam aprofitar per a recordar i repartir les responsabilitats; Ramon, comprarà els mapes, Manel farà la farmaciola i s'estudiarà la zona del Piz Bernina; Mercè es preocuparà de la música pel viatje, de la compra de ganyips , barretes , llauna de calamars i embotit, i Xaier, acabarà de lligar algun tema de logísitca que queda pendent ( lloguer de cotxe i guies per anar a fer la via de la chima grande,) ja que tot l'altre ja està reservat. La veritat, és que....s'ha fet un bon curro......
Reconec que vaig començar el dia força empipada, i que el vaig acabar molt i molt satisfeta, i a més a més, pensant que "mai ens hem de fiar dels comentaris dels altres", ja que a mi, m'havien dit que era molt complicada, i jo no ho vaig viure aixin's.
viernes, 7 de agosto de 2009
martes, 14 de julio de 2009
excursió a certescan
Data:1 i 2 de maig
Components: Manel, ramon, Xavier i Mercè
Vehicle: Space del Ramon
Allotjament: refugi de Certescan
Viatje.....amb anècdotes
Vam sortir el 1 de maig; Mercè va recollir al Xavier i al Manel i vam anar a buscar al Ramon. Vam aparcar el cotxe i vam traspasar les motxilles al cotxe del Ramon.
El cami de pujada, va ser molt entretingut; vam haver de pasar per LLívia a buscar els esquis i le s botes del Ramon; i de pas, el Xavier i el Ramon, van aprofitar per despertar al Carles B , el Pepe G i les respectives parelles.....quina gràcia!!!!!!! quant van riure el K2 i el K4......segurament, el Pepe i el Carles , no riurien tant....amb l'excusa de que encara no havien vist al Ramon desprès d ela seva estada a Hawai.....
En fi...d'allà, vam anar al camping de Prullans, ja que el Manel, també havia de paar a recollir el seu material. Vam a profitar per esmorzar al bar del camping. i d'allà, ja vam anar cap a la Seo d'Urgell, i a buscar el coll del Cantó fins a Sort i d'alla cap a llavorsi, Ribera de cardós (on vam aturar i vam reservar habitació per l'endemà), Tavascan i pista forestal fins a la presa on aparcaríem el cotxe i ens vestiríem en mig de la pluja intensa.
Entre una cosa i l'altre, des que vam sortir de BCN fins que vam començar a caminar van pasar més de 5 hores.
Hi havia 2 o 3 cotxes amb excursionistes a dins que ens observàvem mentre ensanavem equipant...algú d'ells , ens va comentar que "estem esperant a que pari de ploure" "portem al cotxe més de 2 hores". Nosaltres vam pensar, que aquets joves d'ara.....no son com nosaltres.
Pujada fins al refugi
Desnivell de :¿?
Juntament amb la motxilla, vam carregar a les nostres esquenes les raquetes (Xavier i Mercè) i els esquis (Ramon i Manel). Vam caminar quasi 2 hores sens epoder posar-los doncs...no hi havia neu (ja ho sabíem).mentre anàvem pujant, ens va avançar en land rover el guia del refugi, que no ens va agafar material (esquis) doncs havia carregat els dels cotxes de l'aparcament (aquets joves d'ara!!!!!!).
Quan vam arribar a la neu, abans de posar raquetes i esquis, vam aprofitar per menjar una miqueta i hidratar-nos.
Continuava plovent de forma minsa; el dia era molt i molt gris i no deixava gaudir de la preciositat del paisatge.
El Ramon, va tenir un ensurt, en caure dins d'un forat important, que li va soposar un dolor de genoll importatnt; per un moment, vam tèmer per si podríem continuar l'excursió.
Vam fer un tram llarg de flanqueig una mica empipador, sobre tot amb raquetes i desprès ja vam enfilar cap el refugi.
IM PRESSIONANT el Refugi!!!!!!! Totalment penjat a la neu. Jo que havia estat a l'estiu, vaig al·lucinar com estava.
El primer que ens va dir el guarda, és que no hi havia aigua; per tant....per carregar cantimplores hauríem de baixar a un petit estanyool, i per anar al WC...hauríem d'anar "a l'exterior"..o sigui.....al carrer.
A la poca estona d'estar, va sortir el sol una miqueta i l'entorn era impressionant, semblava que estiguéssim als mismissims Alps .
Falta acabar....
Components: Manel, ramon, Xavier i Mercè
Vehicle: Space del Ramon
Allotjament: refugi de Certescan
Viatje.....amb anècdotes
Vam sortir el 1 de maig; Mercè va recollir al Xavier i al Manel i vam anar a buscar al Ramon. Vam aparcar el cotxe i vam traspasar les motxilles al cotxe del Ramon.
El cami de pujada, va ser molt entretingut; vam haver de pasar per LLívia a buscar els esquis i le s botes del Ramon; i de pas, el Xavier i el Ramon, van aprofitar per despertar al Carles B , el Pepe G i les respectives parelles.....quina gràcia!!!!!!! quant van riure el K2 i el K4......segurament, el Pepe i el Carles , no riurien tant....amb l'excusa de que encara no havien vist al Ramon desprès d ela seva estada a Hawai.....
En fi...d'allà, vam anar al camping de Prullans, ja que el Manel, també havia de paar a recollir el seu material. Vam a profitar per esmorzar al bar del camping. i d'allà, ja vam anar cap a la Seo d'Urgell, i a buscar el coll del Cantó fins a Sort i d'alla cap a llavorsi, Ribera de cardós (on vam aturar i vam reservar habitació per l'endemà), Tavascan i pista forestal fins a la presa on aparcaríem el cotxe i ens vestiríem en mig de la pluja intensa.
Entre una cosa i l'altre, des que vam sortir de BCN fins que vam començar a caminar van pasar més de 5 hores.
Hi havia 2 o 3 cotxes amb excursionistes a dins que ens observàvem mentre ensanavem equipant...algú d'ells , ens va comentar que "estem esperant a que pari de ploure" "portem al cotxe més de 2 hores". Nosaltres vam pensar, que aquets joves d'ara.....no son com nosaltres.
Pujada fins al refugi
Desnivell de :¿?
Juntament amb la motxilla, vam carregar a les nostres esquenes les raquetes (Xavier i Mercè) i els esquis (Ramon i Manel). Vam caminar quasi 2 hores sens epoder posar-los doncs...no hi havia neu (ja ho sabíem).mentre anàvem pujant, ens va avançar en land rover el guia del refugi, que no ens va agafar material (esquis) doncs havia carregat els dels cotxes de l'aparcament (aquets joves d'ara!!!!!!).
Quan vam arribar a la neu, abans de posar raquetes i esquis, vam aprofitar per menjar una miqueta i hidratar-nos.
Continuava plovent de forma minsa; el dia era molt i molt gris i no deixava gaudir de la preciositat del paisatge.
El Ramon, va tenir un ensurt, en caure dins d'un forat important, que li va soposar un dolor de genoll importatnt; per un moment, vam tèmer per si podríem continuar l'excursió.
Vam fer un tram llarg de flanqueig una mica empipador, sobre tot amb raquetes i desprès ja vam enfilar cap el refugi.
IM PRESSIONANT el Refugi!!!!!!! Totalment penjat a la neu. Jo que havia estat a l'estiu, vaig al·lucinar com estava.
El primer que ens va dir el guarda, és que no hi havia aigua; per tant....per carregar cantimplores hauríem de baixar a un petit estanyool, i per anar al WC...hauríem d'anar "a l'exterior"..o sigui.....al carrer.
A la poca estona d'estar, va sortir el sol una miqueta i l'entorn era impressionant, semblava que estiguéssim als mismissims Alps .
Falta acabar....
domingo, 22 de marzo de 2009
excursió a Roca Centella
Tagamanent al fons....
aquí...pensàvem que ja hi erem al cim.....Data: 21 març 2008
Assistents:Manel i Mercè
Punt de sortida: Cànoves (Parc Natural del Montseny)
Durada: 5 hores
Desnivell:550metres
Km: 19
Vam sortir a les 10, 30 del matí des de aparcament a inici de "Vall forners"
La nostra intenció era anar al Tagamanent, passant pel Pla de la Calma.
Vam iniciar l'excursió per pista transitada per alguns ciclistes i amb força pujada; vam bordejar l'embalsament de Cànoves; en arribar a forn, a més a més de trobar un "senglar " de gran volum mort i en estat de descomposició important, no vam trobar el camí que buscàvem i que sortia al mapa de l'Alpina de l'any 1980, i vam decidir, canviar la ruta i anar a fer el pic de Roca Centella.
A partir del forn, ja no vam trobar a cap persona en tot el recorregut.
Vam continuar per pista en fantàstic estat fins a "mas Vilar", i una mica més amunt, desprès de fer una petita aturada per a fer bocata i beure aigua, vam agafar Camí de bosc d'alzines molt maco, i vam anar carenant fins arribar al cim.
Desprès de molt caminar, va arribar a un punt, que vàrem decidir que devia de ser el cim, però ens va saber greu, que fos un cim sense vistes i en mig de les alzines. Vam fer les fotos de rigor, i quan vam decidir iniciar la tornada , la Mercè, li va dir al Manel de continuar una mica per la carena...i ves per on, que als 10', vam trobar el pic de veritat!!!!!!! i amb unes vistes esplèndides sobre el turo de l'home, pla de la calma, Tagamanent.........Vam tornar a fer fotos i a contemplar el paisatge amb deteniment.
Desprès de dubtar una mica, per on fer la tornada (ens agrada fer recorreguts circulars), degut a la frondositat del bosc i a l'hora, vam acordar "desfer el camí que havíem fet de pujada".
Arribàvem al cotxe a les 3,30 de la tarda i ja ansiosos per arribar a Cardedeu i gaudir del dinar preparat per la Leo.
al hora de relacionar-nos; Va ser una excursió molt i molt agradable; va donar per a gaudir del paisatge, de la solitud de la natura, de la conversa...llargues converses sobre mil temes, i tots ells interessants; les respectives feines i el tracta amb la gent dels nostres equips, les capacitats i habilitats de cadascú , l'estres, cinema, projectes de futur amb la kordada: alps...Neppal....el Manel
ha llegit 2 llibres sobre Nepal, que han provocat força ganes de tornar cap aquell país i retrobar el conegut per nosaltres. El projecte seria anar a la primavera del 2010
En fi...un dia maco per a la desconnexió del dia a dia a L'Hospitalet ; molt bo per a carregar piles i disfrutar de la natura i de l'amistat.
Varis cops, al llarg de la sortida, el Manel, em va comentar que un dia em de venir a fer la mateixa excursió amb bicicleta......per tant resta pendent.
En arribar a Cardedeu, va ser molt d'agrair trobar "plat a taula" amb carn a la brasa feta pel Manelet i péssols amb patata molt bons fets per la Leo. De prostre...Maduixots
miércoles, 25 de febrero de 2009
SORTIDES VARIES DE LA KORDADA, PER SEPARAT......
21 a 23 de febrer:
Santi , Mercè, Manel i Leo, vàrem pujar a la Cerdanya, i a més a més, com que a l'escola, teníem festa dilluns, vam poder estar 3 dies.
Dissabte 21:
Manel i Mercè vàrem anar a fer esquí alpí a l'estació del Puigmal; el Manel, feia temps que deia que volia tornar al Puigmal.....
En Manel, va disfrutar molt de l'esquiada i de l'entorn.La Mercè, és una mica més crítica.Evidentment, va disfrutar de l'esquí , i li va agradar molt l'estació, amb les seves zones boscoses, però no li va agradar haver de fer "remades importants", ni alguns remontadors que eren força "cutrillos".
Vam fer unes pistes amb molts " bams", força interessants i amb algunes caigudes; el Manel, va fer un amic, que desprès el va voler convidar a un cubata i el Manel ho va rebutjar.¿?
Ens vam alimentar amb fantàstics bocates que va preparar el Manel i amb llet condensada (Manel ) i kit kats la Mercè.
Cosa gens habitual, la Mercè anava quasi sempre al darrera, i a les 4 de la tarda va plegar. El Manel , va fer encara un parell de baixades més.
En tornar a Prullans, eren les 5 tocades i desprès de rebre la Mercè una preciosa samarreta regalada pel Manel i la Leo, vam anar a fer un tomb per Puigcerda amb el Santi i la Leo que s'havien quedat fent feina.
Xavier:
Al vespre, abans de sopar, vam rebre un sms del Xavier, on a més a més de felicitar a la Mercè, ens notificava que havia anat amb l'Ariadna a fer la Tossa Plana de lles amb raquetes. Imaginem, que gaudiria molt de la muntanya (tota la zona estava nevadíssima) i de la companyia de l'Ariadna que el dia 24 marxa cap a L'Argentina.
Des d'ací , convido al Xavier, a que afegeixi la resenya de la seva excursió
Diumenge 22
Aniversari de la Mercè; a les 8 del matí, l'Ainhoa ens trocava des d'Australia per poder felicitar-me !!! tot un detall...evidentment, ja no vam poder dormir.
Vam decidir anar a Andorra a fer una excursió amb raquetes de neu, ja que el Santi li va regalar 2 jocs molt maques a la Mercè.
Vam anar a fer "el pic de Portons "
Vam sortir de Catalunya per Bourmadan i en direcció a "pas de la casa".
El paisatge estava impressionant; poques vegades hem vist Andorra tant i tant nevat.
Abans d'arribar a Pas de la Casa vam aturar el cotxe; el Santi i la Mercè ens vam posar les raquetes i el Manel els esquis de Muntanya; val a dir, que les raquetes, molt còmodes i pràctiques de posar i treure i molt còmodes per caminar.
La pujada la vam fer molt còmodament, buscant una zona amb poca acumulació de neu (aresta); vam fer 700mt. de desnivell, amb un sol fantàstic i amb vista fantàstica fins arribar al cim. Ens vam creuar amb un grup de 11 o 12 persoens que baixaven amb esquis.
La pujada, la vam poder fer tots 3 al mateix ritme i vam trigar 2 hores amb arribar al cim. A l'últim tram, el Manel, que s'havia oblidat d'agafar les ganivetes, es va haver de treure els esquis, doncs estava molt glaçat i no podia pujar amb seguretat.
Un cop al cim, vam fer les fotos de rigor, contemplant unes vistes fantàstiques sobre les muntanyes d'Andorra , i vam iniciar la baixada. El Manel, amb els seus esquis i amb algunes caigudes, sobre tot a l'últim tram on s'enfonsava molt. EL Santi i la Mercè, vam baixar a molt bon ritme, vam parar a fer algunes fotos i vam "patir" una mica l'últim tram, doncs ens enfonsàvem molt degut a la gran quantitat de neu. Menys mal que portàvem les raquetes!!!!!!
La Leo, ens estava esperant al cotxe i vàrem anar a dinar a Pas de la Casa, a un fantàstic Grill que va trobar la Leo. Vam menjar moltíssim...sobretot la Mercè .
Desprès passejada de botigues per Andorra la Vella; amb compra d'un casc d'escalada i BTT per part del Manel i d'algunes colònies i cremes.
Per a mi, va ser un bonic dia de celebració d'aniversari...a la muntanya; fent excursió maca i agradable, i amb gent que estimes i que t'estima. Val a dir, que durant la pujada, el mòvil va "pitar moltes vegades", i jo amb la il·lusió de saber que la gent s'enrecordava de mi i em trucava o posava sms....família, amics, companys de treball.....
Dilluns 23
El Manel i la Mercè, que son "insaciables", van decidir que...encara no en tenien prou i volien fer alguna coseta més, per estirar una mica les cames i gaudir del paisatge;Vam deixar al Santi i a la Leo fent feina, i amb els nostres esquis de muntanya, vam decidir pujar al Puigllançada. Certament, aquest cim, l'hem fet ja unes quantes vegades, sobretot el Manel, però com que no teníem temps per anar més lluny, ens va estar fantàstic.
Vam iniciar la pujada per "Muntanya sagrada", i a la que vam poder, ens vam ficar fora pistes pel bosquet i xino xano vam anar tirant amunt, gaudint de la soletat del bosc i de la fantàstica neu; va ser una passejada molt agradable, disfrutant a estones de la conversa i d'altres del silenci i del retrobament de cadascú amb si mateix. A nosaltres, la muntanya, la natura ens relaxa i ens serveix per "estar amb nosaltres mateixos". Evidentment...també acabem cansats, però és un cansament agradable, positiu, maco de viure i experimentar.
També vam tenir temps, com sempre, per fer volar coloms i anar programant noves excursions, nous reptes......
Com era de preveure, en arribar teníem un fantàstic dinar, que vam saborejar al màxim i que havia cuinat la Leo.
Breu sobretaula, i cap a casa......i comença a pensar en la setmana que tens al davant.
Una desconexió fantàstica
7-8 de febrer
Taga amb raquetes
El dia 7 de febrer, teníem prevista excursió de la Kordada; havíem de sortir el Xavier, el Ramon i la Mercè.
Els vespre, del dia 6, amb la motxilla ja preparada ,els entrepans fets i l'hora de sortida de l'endemà ja concretada, vaig rebre trucada del Xavier a les 11 del matí, dient que acabava de parlar amb el Ramon i degut a la dolenta previsió que feient del temps, van acordar suspendre l'activitat.
El Santi i jo, havíem quedat que diumenge, aniriem a Sant Joan de les Abadesses, on ens trobaríem amb la nostra filla Marta i la seva amiga Mercè , amb idea d'anar a fer el Taga. La previsió del temps per diumenge, era bona.
A última hora, vam decidir pujar dissabte al vespre; vam anar al camping on havíem quedat amb la Marta i la Mercè i posteriorment vam anar a sopar a Camprodon.
Diumenge, ens vam aixecar a les 8, i desprès d'esmorzar i preparar bocates, vam anar cap a Ogassa, i vam enfilar amb el cotxe fins a san Martí d'Ogassa on vàrem deixar el cotxe.
El dia era molt bo, però l'inici de l'excursió el vam fer amb força vent
Ens vam enfilar cap a "coll de Jou", i ja abans d'arribar al mateix , ens vam posar les raquetes de neu.
La Mercè, val a dir, que juntament amb la Marta, va agafar un bon ritme; el Santi els seguia, i sempre pel darrera anava jo.
La veritat, és que feia goig i motivaba a continuar, veure a la Mercè, com desprès d'un any de no fer res de muntanya i de suportar dur tractament i intervencions quirúrgiques, tirava amb aquella energia i il·lusió.
Desprès ens va comentar que en algun moment, es va sentir tentada d'abandonar; però la veritat és que va ser una disfrutada veure-la pujar.
Vam arribar al Taga, on vam poder gaudir fantàstiques vistes; a més a més , el dia era molt clar i en aquell moment no feia gota de vent. Al cim , vam coincidir amb força gent que anava amb esquis de muntanya. Vaig pensar, que era una excursió maca i accesible per a fer amb esquis.
L'inici de la baixada, fins el coll, si que va ser força "ventat", però per sort, va ser poca estona.La baixada, va ser molt agradable; vam baixar "directes" sense fer la volta per el coll de jou.
Crec que vam fer 800 mt de desnivell.
Un cop arribats a Sant Martí, vàrem menjar els bocates que estaven boníssims i vam tornar, fent una aturada a Sant Joan on faríem un cafetó i unes herbes i a continuació, vam deixar a les noies al camping i el Santi i jo vam tornar capa l'Hospitalet.
La veritat, és que és molt maco, poder anar a la muntanya amb els fills, i els amics d'aquests.....son estones, molt viscudes i disfrutades; dones gràcies a la vida de tot el que tens i de poder viura-ho amb la companyia tant especial dels fills i els seus amics. Valores, que moltes famílies, no tenen aquesta sort de poder fer activitats plegats.
En fi...que va ser un gran dia.
Santi , Mercè, Manel i Leo, vàrem pujar a la Cerdanya, i a més a més, com que a l'escola, teníem festa dilluns, vam poder estar 3 dies.
Dissabte 21:
Manel i Mercè vàrem anar a fer esquí alpí a l'estació del Puigmal; el Manel, feia temps que deia que volia tornar al Puigmal.....
En Manel, va disfrutar molt de l'esquiada i de l'entorn.La Mercè, és una mica més crítica.Evidentment, va disfrutar de l'esquí , i li va agradar molt l'estació, amb les seves zones boscoses, però no li va agradar haver de fer "remades importants", ni alguns remontadors que eren força "cutrillos".
Vam fer unes pistes amb molts " bams", força interessants i amb algunes caigudes; el Manel, va fer un amic, que desprès el va voler convidar a un cubata i el Manel ho va rebutjar.¿?
Ens vam alimentar amb fantàstics bocates que va preparar el Manel i amb llet condensada (Manel ) i kit kats la Mercè.
Cosa gens habitual, la Mercè anava quasi sempre al darrera, i a les 4 de la tarda va plegar. El Manel , va fer encara un parell de baixades més.
En tornar a Prullans, eren les 5 tocades i desprès de rebre la Mercè una preciosa samarreta regalada pel Manel i la Leo, vam anar a fer un tomb per Puigcerda amb el Santi i la Leo que s'havien quedat fent feina.
Xavier:
Al vespre, abans de sopar, vam rebre un sms del Xavier, on a més a més de felicitar a la Mercè, ens notificava que havia anat amb l'Ariadna a fer la Tossa Plana de lles amb raquetes. Imaginem, que gaudiria molt de la muntanya (tota la zona estava nevadíssima) i de la companyia de l'Ariadna que el dia 24 marxa cap a L'Argentina.
Des d'ací , convido al Xavier, a que afegeixi la resenya de la seva excursió
Diumenge 22
Aniversari de la Mercè; a les 8 del matí, l'Ainhoa ens trocava des d'Australia per poder felicitar-me !!! tot un detall...evidentment, ja no vam poder dormir.
Vam decidir anar a Andorra a fer una excursió amb raquetes de neu, ja que el Santi li va regalar 2 jocs molt maques a la Mercè.
Vam anar a fer "el pic de Portons "
Vam sortir de Catalunya per Bourmadan i en direcció a "pas de la casa".
El paisatge estava impressionant; poques vegades hem vist Andorra tant i tant nevat.
Abans d'arribar a Pas de la Casa vam aturar el cotxe; el Santi i la Mercè ens vam posar les raquetes i el Manel els esquis de Muntanya; val a dir, que les raquetes, molt còmodes i pràctiques de posar i treure i molt còmodes per caminar.
La pujada la vam fer molt còmodament, buscant una zona amb poca acumulació de neu (aresta); vam fer 700mt. de desnivell, amb un sol fantàstic i amb vista fantàstica fins arribar al cim. Ens vam creuar amb un grup de 11 o 12 persoens que baixaven amb esquis.
La pujada, la vam poder fer tots 3 al mateix ritme i vam trigar 2 hores amb arribar al cim. A l'últim tram, el Manel, que s'havia oblidat d'agafar les ganivetes, es va haver de treure els esquis, doncs estava molt glaçat i no podia pujar amb seguretat.
Un cop al cim, vam fer les fotos de rigor, contemplant unes vistes fantàstiques sobre les muntanyes d'Andorra , i vam iniciar la baixada. El Manel, amb els seus esquis i amb algunes caigudes, sobre tot a l'últim tram on s'enfonsava molt. EL Santi i la Mercè, vam baixar a molt bon ritme, vam parar a fer algunes fotos i vam "patir" una mica l'últim tram, doncs ens enfonsàvem molt degut a la gran quantitat de neu. Menys mal que portàvem les raquetes!!!!!!
La Leo, ens estava esperant al cotxe i vàrem anar a dinar a Pas de la Casa, a un fantàstic Grill que va trobar la Leo. Vam menjar moltíssim...sobretot la Mercè .
Desprès passejada de botigues per Andorra la Vella; amb compra d'un casc d'escalada i BTT per part del Manel i d'algunes colònies i cremes.
Per a mi, va ser un bonic dia de celebració d'aniversari...a la muntanya; fent excursió maca i agradable, i amb gent que estimes i que t'estima. Val a dir, que durant la pujada, el mòvil va "pitar moltes vegades", i jo amb la il·lusió de saber que la gent s'enrecordava de mi i em trucava o posava sms....família, amics, companys de treball.....
Dilluns 23
El Manel i la Mercè, que son "insaciables", van decidir que...encara no en tenien prou i volien fer alguna coseta més, per estirar una mica les cames i gaudir del paisatge;Vam deixar al Santi i a la Leo fent feina, i amb els nostres esquis de muntanya, vam decidir pujar al Puigllançada. Certament, aquest cim, l'hem fet ja unes quantes vegades, sobretot el Manel, però com que no teníem temps per anar més lluny, ens va estar fantàstic.
Vam iniciar la pujada per "Muntanya sagrada", i a la que vam poder, ens vam ficar fora pistes pel bosquet i xino xano vam anar tirant amunt, gaudint de la soletat del bosc i de la fantàstica neu; va ser una passejada molt agradable, disfrutant a estones de la conversa i d'altres del silenci i del retrobament de cadascú amb si mateix. A nosaltres, la muntanya, la natura ens relaxa i ens serveix per "estar amb nosaltres mateixos". Evidentment...també acabem cansats, però és un cansament agradable, positiu, maco de viure i experimentar.
També vam tenir temps, com sempre, per fer volar coloms i anar programant noves excursions, nous reptes......
Com era de preveure, en arribar teníem un fantàstic dinar, que vam saborejar al màxim i que havia cuinat la Leo.
Breu sobretaula, i cap a casa......i comença a pensar en la setmana que tens al davant.
Una desconexió fantàstica
7-8 de febrer
Taga amb raquetes
El dia 7 de febrer, teníem prevista excursió de la Kordada; havíem de sortir el Xavier, el Ramon i la Mercè.
Els vespre, del dia 6, amb la motxilla ja preparada ,els entrepans fets i l'hora de sortida de l'endemà ja concretada, vaig rebre trucada del Xavier a les 11 del matí, dient que acabava de parlar amb el Ramon i degut a la dolenta previsió que feient del temps, van acordar suspendre l'activitat.
El Santi i jo, havíem quedat que diumenge, aniriem a Sant Joan de les Abadesses, on ens trobaríem amb la nostra filla Marta i la seva amiga Mercè , amb idea d'anar a fer el Taga. La previsió del temps per diumenge, era bona.
A última hora, vam decidir pujar dissabte al vespre; vam anar al camping on havíem quedat amb la Marta i la Mercè i posteriorment vam anar a sopar a Camprodon.
Diumenge, ens vam aixecar a les 8, i desprès d'esmorzar i preparar bocates, vam anar cap a Ogassa, i vam enfilar amb el cotxe fins a san Martí d'Ogassa on vàrem deixar el cotxe.
El dia era molt bo, però l'inici de l'excursió el vam fer amb força vent
Ens vam enfilar cap a "coll de Jou", i ja abans d'arribar al mateix , ens vam posar les raquetes de neu.
La Mercè, val a dir, que juntament amb la Marta, va agafar un bon ritme; el Santi els seguia, i sempre pel darrera anava jo.
La veritat, és que feia goig i motivaba a continuar, veure a la Mercè, com desprès d'un any de no fer res de muntanya i de suportar dur tractament i intervencions quirúrgiques, tirava amb aquella energia i il·lusió.
Desprès ens va comentar que en algun moment, es va sentir tentada d'abandonar; però la veritat és que va ser una disfrutada veure-la pujar.
Vam arribar al Taga, on vam poder gaudir fantàstiques vistes; a més a més , el dia era molt clar i en aquell moment no feia gota de vent. Al cim , vam coincidir amb força gent que anava amb esquis de muntanya. Vaig pensar, que era una excursió maca i accesible per a fer amb esquis.
L'inici de la baixada, fins el coll, si que va ser força "ventat", però per sort, va ser poca estona.La baixada, va ser molt agradable; vam baixar "directes" sense fer la volta per el coll de jou.
Crec que vam fer 800 mt de desnivell.
Un cop arribats a Sant Martí, vàrem menjar els bocates que estaven boníssims i vam tornar, fent una aturada a Sant Joan on faríem un cafetó i unes herbes i a continuació, vam deixar a les noies al camping i el Santi i jo vam tornar capa l'Hospitalet.
La veritat, és que és molt maco, poder anar a la muntanya amb els fills, i els amics d'aquests.....son estones, molt viscudes i disfrutades; dones gràcies a la vida de tot el que tens i de poder viura-ho amb la companyia tant especial dels fills i els seus amics. Valores, que moltes famílies, no tenen aquesta sort de poder fer activitats plegats.
En fi...que va ser un gran dia.
domingo, 25 de enero de 2009
PROPOSTA DE SORTIDES DE GENER A JULIOL 2009
El 24 de gener, reunits al "fornet "de la Pça Kennedi, acordem el calendari de sortides 2009.
El primer que decidim és la setmana alpina, que farem a la muntanya "més maca, o més bonica"; desprès anem enrera i anem posant les sortides mensuals de tal manera que el calendari queda de la segúnet manera:
6-7 de febrer: Cerdanya (Ramon, Xavier i Mercè)Manel podria efegir-se a partir del migdia del dia 7. potser podríem sopar plegats....
20-21 març (Manel, Xavier, Mercè)
1 a 3 de maig: Manel, Ramon, Xavier ; Mercè.Important....SEREM ELS 4!!!!!!!!
6-7 de juny
4-5 de juliol: estaria be fer una sortida més amplia...amb fills i d'altres....
18 a 25 juliol....ALPS !!!!!!!!!! a la muntanya més maca.
-Parlem de muga-mont perdut- neuvielle- Midi D'osso-....començar el ball de propostes e idees per omplir els caps de setmana Koales. Vinga.....que sommiar és gratis.......
El primer que decidim és la setmana alpina, que farem a la muntanya "més maca, o més bonica"; desprès anem enrera i anem posant les sortides mensuals de tal manera que el calendari queda de la segúnet manera:
6-7 de febrer: Cerdanya (Ramon, Xavier i Mercè)Manel podria efegir-se a partir del migdia del dia 7. potser podríem sopar plegats....
20-21 març (Manel, Xavier, Mercè)
1 a 3 de maig: Manel, Ramon, Xavier ; Mercè.Important....SEREM ELS 4!!!!!!!!
6-7 de juny
4-5 de juliol: estaria be fer una sortida més amplia...amb fills i d'altres....
18 a 25 juliol....ALPS !!!!!!!!!! a la muntanya més maca.
-Parlem de muga-mont perdut- neuvielle- Midi D'osso-....començar el ball de propostes e idees per omplir els caps de setmana Koales. Vinga.....que sommiar és gratis.......
FIGARÓ-SOT DEL BAC
Data: 24 de gener
Components: Manel, Ramon, Rafa, Xavier i Mercè
Cotxe: del Rafa.
Aquesta sortida, necessita d'una prèvia...
La previsió, era sortir divendres 23 a la tarda cap a la Cerdanya, amb la idea de fer el dia 24 una excursió amb esqui de muntanya i raquetes, i una esquiada el dia 25.
La motivació era molt gran; sabíem que la neu era molt bona i a més a més, era el primer cop que ens tornàvem a trobar els 4 des de l'estiu i a més a més, havíem de portar agendes per elaborar el calendari d'aquests mesos i pensar ja quina setmana de Juliol aniríem als Alps.
Personalment, vaig sortir de l'escola, i desprès de fer un bocata ràpid, en vaig posar a preparar la motxilla. Quan ja ho tenia tot apunt, i abans de baixar a Caprabo a comprar ganyips, kit kats i isostar per la kordada em va trucar el Manel, dient que la previsió del temps era "nefasta"...jo vaig ser "contundent..." farem el que farem, però....SORTIM!!!!!!!.
Vaig baixar tranquil·la cap el caprabo, convençuda de la sortida; estan allà, em va trucar el Xavier....l'acabava de trucar el Ramon, dient que a TV3, demanaven prudència, no sortir a la muntanya, risc d'allaus i vent per sobre del 110 km . hora.
JO , amb la cistella ja plena de ganyips, kit kats etc. i m'estan dient de no sortir......el Xavier em parla de diferents opcions "sortir demà a fer una matinal, queda el cap de setmana del 7, 8 de febrer"....jo no vull cedir; vull insistir, truco al Ramon....m'acaba dient que "democracia és democracia, que si els altres 3 tenim clar de sortir, doncs endavant"...truco al Manel, li explico les converses mantingudes i és "tajant"...no podem sortir.....Truco al Xavier, i li dic que....els 3 koales homes, estan d'acord en no sortir...l'única que defensava la sortida era jo. Per tant...ens quedem i concretem que demà ens trobarem a les 9 del matí a Pça Kennedi per fer calendari i una matinal per sant llorenç de Munt.
Pujo a casa "amb més pena que glòria"... i em trobo a la porta la meva motxilla i tot el preparat.......i estic des ubicada....quan em costa accepta les coses quan en venen a contracor!!!.....
Superada la situació, i desprès d'anar al cole a buscar "feina pel cap de setmana", acordem amb el Santi anar a sopar a casa del Francesc i la Montse.
El Xavier, havia marxat a Manresa a la tarda a donar una conferència "molt interessant", a la qual no ens va convidar......, estava a mig camí de la Cerdanya.
Total, que estant sopant, rebo un sms del Xavier, evidentment, enviat a la resta de la Kordada on llegeixo"AMICS, EN SORTIR DE MANRESA, HE DECIDIT ANAR CAP A LA CERDANYA. NO EM CREC AIXÒ DEL MAL TEMPS.DEMÀ ESQUIARÉ DE CONYA I VOSALTRES NO...PETONS"...em vaig quedar gelada...penso que això no pot ser possible, però conec el suficient al Xavier, per saber que ell és capaç d'això i de més. El contesto dient"VULL PENSAR QUE AIXÒ ÉS UNA BROMA. EN CAS CONTRARI HO TROBO DE MOLT MAL GUST.JO HE RENUNCIAT PER SOLIDARITAT I NO SIGO"
Als pocs segons, m'arriben 2 sms.un del Ramon i un del Xavier. El Ramon diu "ESTEM SOPANT TRINCHAT A LA CERDANYA"El Xavier diu "la llibertat personal és inanieable!!!!! demà esquiaré i tu no.Petons".
A tot això, el Manel va trucar al Xavier, i el Rafa, va creure que si, que el Xavier estava a LLívia i a aquest li va costar convence'l.
En fi...tot això és anecdòtic, però...és una mica la salsa de la vida....la broma, el riure, el desconcert...Sobretot el Xavier s'ho va passar pipa i jo crec, que encara riu....
Dia 24
Passo a recollir al Xavier a les 8,45, anem a buscar al Manel que no baixa fins les 9,10..estava esperant que el truquéssim des d'abaix....i anem cap a Plaça Kennedi tot rient, comentant l'anècdota de la nit anterior.
Esmorzem tots plegats, continuant amb la brometa del Xavier i les nostres reaccions;
El primer que vam decidir va ser la setmana dels ALPS, doncs és el més clau. acordem la setmana del 18 al 25 de juliol.
Quan ja estem mig aixecats per anar al Cotxe , el Ramon, ens diu que ens ha de dir una cosa molt important "estaré fuera los 2 próximos meses" i ens explica els seus plans.....
Agafem el cotxe, on acabem de fer el calendari, ara el del curs, tenint en compte que no estarem tots plegats fins el del 1r de maig. Ohhhh!!!!!!
El calendari, el posaré en apartat especial.
El Rafa, comenta, si és normal que sempre que ve ell, hem de fer calendaris, agendes.....ens veu estresats.
Arribem a Figaro, on aparquem el cotxe aprop de l'estació de tren.
A part dels assistents ja anomenats, ens acompanyarà tota l'estona la gossa que el Rafa comparteix amb uns veïns i que es diu "Magdalena", però en Anglès (ara no recordo la traducció).
Camí molt agradable, ben traçat, que només s'espatlla quan ens equivoquem a pocs minuts de l'inici, però que ens porta a una cascada molt boniqueta; aqest tram la gossa del Rafa pasa una mica de dificultat, però és més psicològica que real.
Tirem enrere i anem a buscar el camí correcte, que anirem realitzant xino xano, amb conversa alegra, sobre temes diversos...feines, anada del Ramon a Hawai, casa a Cardedeu del Manel i la Leo...
Passem per una vauma molt maca, i Rafa, Ramon i Xavier "rememoren vells i bells temps en que vàrem venir per aquí amb unes xicotes tendres, com ells, i en fin...tot allò que passa quan les hormones son encara adolescents. Em vaig quedar amb les ganes de més detalls....Quedem , que ara que ja tenen les hormones més relaxades, farem bivac un dia els de la Kordada....qui sap si camí del Neuvielle o del Mont Perdut, o de Rhule...
Veiem les 2 hermanes i les observem, maques elles....Trobem també el tap de Xampany....S'obren les ganes de fer escalada.
Fem una aturada a ganyipar i beure una mica (no portem gaire aigua), moment que aprofita el Ramon per ensenyar nos el fantàstic gore que s'ha comprat de color verd......li queda molt bé. Per fi, portarem al K2 ben equipat de cap a peus.
No arribem a la trona, doncs hem d'espabilar; tirem a l'esquerra i mica en mica anem baixant fins arribar a la carreterra esfaltada que ens dura fins el cotxe aprop de les 2 de la tarda.
Contents i satisfets...hem estirats les cames, hem patit poc vent, hem rigut i hem fet una mica de broma...com sempre.
De tornada, passem per Cardedeu (ens ve de camí....) on deixarem al Manel i ja cap a BCN on ens despedirem els 4 i el Xavier i la que signa, tornarem cap a L'Hospitalet.
Components: Manel, Ramon, Rafa, Xavier i Mercè
Cotxe: del Rafa.
Aquesta sortida, necessita d'una prèvia...
La previsió, era sortir divendres 23 a la tarda cap a la Cerdanya, amb la idea de fer el dia 24 una excursió amb esqui de muntanya i raquetes, i una esquiada el dia 25.
La motivació era molt gran; sabíem que la neu era molt bona i a més a més, era el primer cop que ens tornàvem a trobar els 4 des de l'estiu i a més a més, havíem de portar agendes per elaborar el calendari d'aquests mesos i pensar ja quina setmana de Juliol aniríem als Alps.
Personalment, vaig sortir de l'escola, i desprès de fer un bocata ràpid, en vaig posar a preparar la motxilla. Quan ja ho tenia tot apunt, i abans de baixar a Caprabo a comprar ganyips, kit kats i isostar per la kordada em va trucar el Manel, dient que la previsió del temps era "nefasta"...jo vaig ser "contundent..." farem el que farem, però....SORTIM!!!!!!!.
Vaig baixar tranquil·la cap el caprabo, convençuda de la sortida; estan allà, em va trucar el Xavier....l'acabava de trucar el Ramon, dient que a TV3, demanaven prudència, no sortir a la muntanya, risc d'allaus i vent per sobre del 110 km . hora.
JO , amb la cistella ja plena de ganyips, kit kats etc. i m'estan dient de no sortir......el Xavier em parla de diferents opcions "sortir demà a fer una matinal, queda el cap de setmana del 7, 8 de febrer"....jo no vull cedir; vull insistir, truco al Ramon....m'acaba dient que "democracia és democracia, que si els altres 3 tenim clar de sortir, doncs endavant"...truco al Manel, li explico les converses mantingudes i és "tajant"...no podem sortir.....Truco al Xavier, i li dic que....els 3 koales homes, estan d'acord en no sortir...l'única que defensava la sortida era jo. Per tant...ens quedem i concretem que demà ens trobarem a les 9 del matí a Pça Kennedi per fer calendari i una matinal per sant llorenç de Munt.
Pujo a casa "amb més pena que glòria"... i em trobo a la porta la meva motxilla i tot el preparat.......i estic des ubicada....quan em costa accepta les coses quan en venen a contracor!!!.....
Superada la situació, i desprès d'anar al cole a buscar "feina pel cap de setmana", acordem amb el Santi anar a sopar a casa del Francesc i la Montse.
El Xavier, havia marxat a Manresa a la tarda a donar una conferència "molt interessant", a la qual no ens va convidar......, estava a mig camí de la Cerdanya.
Total, que estant sopant, rebo un sms del Xavier, evidentment, enviat a la resta de la Kordada on llegeixo"AMICS, EN SORTIR DE MANRESA, HE DECIDIT ANAR CAP A LA CERDANYA. NO EM CREC AIXÒ DEL MAL TEMPS.DEMÀ ESQUIARÉ DE CONYA I VOSALTRES NO...PETONS"...em vaig quedar gelada...penso que això no pot ser possible, però conec el suficient al Xavier, per saber que ell és capaç d'això i de més. El contesto dient"VULL PENSAR QUE AIXÒ ÉS UNA BROMA. EN CAS CONTRARI HO TROBO DE MOLT MAL GUST.JO HE RENUNCIAT PER SOLIDARITAT I NO SIGO"
Als pocs segons, m'arriben 2 sms.un del Ramon i un del Xavier. El Ramon diu "ESTEM SOPANT TRINCHAT A LA CERDANYA"El Xavier diu "la llibertat personal és inanieable!!!!! demà esquiaré i tu no.Petons".
A tot això, el Manel va trucar al Xavier, i el Rafa, va creure que si, que el Xavier estava a LLívia i a aquest li va costar convence'l.
En fi...tot això és anecdòtic, però...és una mica la salsa de la vida....la broma, el riure, el desconcert...Sobretot el Xavier s'ho va passar pipa i jo crec, que encara riu....
Dia 24
Passo a recollir al Xavier a les 8,45, anem a buscar al Manel que no baixa fins les 9,10..estava esperant que el truquéssim des d'abaix....i anem cap a Plaça Kennedi tot rient, comentant l'anècdota de la nit anterior.
Esmorzem tots plegats, continuant amb la brometa del Xavier i les nostres reaccions;
El primer que vam decidir va ser la setmana dels ALPS, doncs és el més clau. acordem la setmana del 18 al 25 de juliol.
Quan ja estem mig aixecats per anar al Cotxe , el Ramon, ens diu que ens ha de dir una cosa molt important "estaré fuera los 2 próximos meses" i ens explica els seus plans.....
Agafem el cotxe, on acabem de fer el calendari, ara el del curs, tenint en compte que no estarem tots plegats fins el del 1r de maig. Ohhhh!!!!!!
El calendari, el posaré en apartat especial.
El Rafa, comenta, si és normal que sempre que ve ell, hem de fer calendaris, agendes.....ens veu estresats.
Arribem a Figaro, on aparquem el cotxe aprop de l'estació de tren.
A part dels assistents ja anomenats, ens acompanyarà tota l'estona la gossa que el Rafa comparteix amb uns veïns i que es diu "Magdalena", però en Anglès (ara no recordo la traducció).
Camí molt agradable, ben traçat, que només s'espatlla quan ens equivoquem a pocs minuts de l'inici, però que ens porta a una cascada molt boniqueta; aqest tram la gossa del Rafa pasa una mica de dificultat, però és més psicològica que real.
Tirem enrere i anem a buscar el camí correcte, que anirem realitzant xino xano, amb conversa alegra, sobre temes diversos...feines, anada del Ramon a Hawai, casa a Cardedeu del Manel i la Leo...
Passem per una vauma molt maca, i Rafa, Ramon i Xavier "rememoren vells i bells temps en que vàrem venir per aquí amb unes xicotes tendres, com ells, i en fin...tot allò que passa quan les hormones son encara adolescents. Em vaig quedar amb les ganes de més detalls....Quedem , que ara que ja tenen les hormones més relaxades, farem bivac un dia els de la Kordada....qui sap si camí del Neuvielle o del Mont Perdut, o de Rhule...
Veiem les 2 hermanes i les observem, maques elles....Trobem també el tap de Xampany....S'obren les ganes de fer escalada.
Fem una aturada a ganyipar i beure una mica (no portem gaire aigua), moment que aprofita el Ramon per ensenyar nos el fantàstic gore que s'ha comprat de color verd......li queda molt bé. Per fi, portarem al K2 ben equipat de cap a peus.
No arribem a la trona, doncs hem d'espabilar; tirem a l'esquerra i mica en mica anem baixant fins arribar a la carreterra esfaltada que ens dura fins el cotxe aprop de les 2 de la tarda.
Contents i satisfets...hem estirats les cames, hem patit poc vent, hem rigut i hem fet una mica de broma...com sempre.
De tornada, passem per Cardedeu (ens ve de camí....) on deixarem al Manel i ja cap a BCN on ens despedirem els 4 i el Xavier i la que signa, tornarem cap a L'Hospitalet.
domingo, 4 de enero de 2009
ESQUIADES A MASELLA I A BOI TAÜLL
K1-SAnti-K3Boi Taüll:
Dates: 1 a 4 de gener 2008
Components:K1,K3, Santi, Leo, Francesc, Montse i Marta Aldea
Allotjament: dia 1 a Hostal Norai de Barruera i dies 2 i 3 a aprtaments de Norai a Taüll.
Viatje:
Totes 3 famílies vam pujar el dia 1 però amb diferents horaris.
Santi i Mercè van arribar a les 5 de la tarda; família Aldea a les 7,30 i els Sanmarti varen arribar quan ja estàvem acabant de sopar, al voltant de les 10 del vespre.
La primera nit, vàrem dormir a l'Hotel Noray al poble de Barruera; l'endemà, ens vam haver de traslladar a Taull a uns apartaments. Un altre lloc molt recomenable per anar, seria al "Resort Taüll.....allà, desprès d'una bona esquiada, pots anar a l'spa...quin plaer!!!!!! nosaltres aquesta vegada no ho vàrem fer.A més a més , estas a 5' de les pistes.
Val a dir que la carretera que puja a pistes està en fantàstic estat.Estava tot molt i molt nevat; estava preciós.
tots els que vam anar a costat de mapa de pistesEsquiada
AL llarg dels dies 2-3 -4 de gener vam fer totes les pistes i repetides vegades ; esquiant des de les 9,15 del matí fins a les 4,30 de la tarda. La neu, va estar boníssima els 3 dies i això ens va permetre fer molts fora pistes. Cues nomès vam fer un parell el 2n dia però de pocs minuts.
Vam disfrutar fent "tubs" i fent "fora pistes"; vam tenir algunes caigudes espectaculars...potser la que més una del Francesc el 1r dia. l'única persona que no va caure cap vegada al llarg dels 3 dies va ser la Montse, que te un alt nivell (dona gust veura-la esquiar), però que potser fa un ski una mica més conservador que els altres.
Vam gaudir de grans vistes sobre el pirineu: mulleres, aneto etc. i també de Serra cadí , Tossa d'alp, pedraforca...tot això per sobre d'in mar de nuvols preciós; la plana totalment coberta i les muntanyes sobresurtin.
EL dinar, el vàrem fer tots 3 dies a pistes; ens portàvem l'embotit i el pa i allà demanàvem algun brou i beguda......dinavem a una zona amb uns cartells molt grans on posava: "NO PICNIC"....non comment.....els 2 primers dies, vam dinar a una cafeteria intermitja (pla de Carlina), i el 3r a la part baixa de l'estació al "pla de vaques". Al Pla de Carlina, els que atenien anaven molt desbordats i això provocava llargues cues; a pla de vaques va ser molt més àgil
Mapa de pistes
Aneto des de zona de FalconsLa nit del dia 2, la Leo ens va cuinar a un dels apartaments. Per cert....vam tenir 2 apartament molt recomenables. Macos i ben equipats.
La nit del dia 3, desprès de veure el partit del Barça Valencia des de l'apartament, vam anar a sopar al restaurant ¿? molt recomenable i amb conversa fluida i agradable.
El dia 4, amb les maletes ja fetes i l'apartament força recollit, vam pujar a pistes i vam apurar fins a les 3 de la tarda. La Leo, va acabar de recollir i va quedar amb nosaltres a dinar. Els àpats dels 3 dies han estat bocates fets amb embotit comprat a Boi i a Pont de Suert molt i molt bo.
De tornada, vam parar a Barruera a fer un cafè i acomiadar-nos, ja que a partir d'ací ja cadascú va anar amb el seu cotxe de retorn cap a BCN o L'Hospitalet.Crec que tots amb la gran satisfacció d'haver passat 3 dies molt agradables amb la companyia dels altres.
Valorar molt positivament a la Marta Aldea; l'única jove del grup, que es va adaptar fantàsticament a tot i a tots i que va baixar per les pistes amb un molt bon nivell i amb força decisió.
El Manel, fent un fora pista el 3r dia, va ensopegar amb una pedra i a més a més de la caiguda, va provocar una "lesió" al seu esqui que vam poder arreglar amb una navalla multiusos que portava el Santi.
una caiguda "provocada" per l'extrem esquerra.....(LA Marta Aldea)
Esquiada a la Masella:
Data:21 de desembre
Components: Manel, Manelet, Marta B i Mercè.
Cotxe: Almera del Manel
Aprofitant l'estada del Manelet i de la Marta a L'Hospitalet, vam fer un puja i baixa el diumenge dia 21.
Vam sortir de l'H a les 6,30 del matí, i desprès de pasar per Prullans a buscar el material (no va caldra llogar res), ens vam enfilar a les pistes de la Masella.
LA temperatura era força baixa; a la part alta de l'estació i havia força boira però això no va impedir que féssim una esquiada molt disfrutona...bé...el Manel segurament no estarà d'acord, doncs va caure un munt de vegades .
La neu estava molt bona i abundant. Vam descubrir en profunditat tota la zona dels Isards i vam esquiar també per tota la resta de l'estació.
Manel's van prendre fantàstics bocates de tunyina preparats per la Leo i la Marta i jo també.Vam esquiar fins quasi l'hora de tancar les pistes.
Dia molt complert i amb molt bona companyia amb els nostres fills petits. És molt agrait veure com els nostres fills han heretat l'amor a la muntanya en totes les seves formes. Ells 2 van gaudir molt i nosaltres també.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
