Santi , Mercè, Manel i Leo, vàrem pujar a la Cerdanya, i a més a més, com que a l'escola, teníem festa dilluns, vam poder estar 3 dies.
Dissabte 21:
Manel i Mercè vàrem anar a fer esquí alpí a l'estació del Puigmal; el Manel, feia temps que deia que volia tornar al Puigmal.....
En Manel, va disfrutar molt de l'esquiada i de l'entorn.La Mercè, és una mica més crítica.Evidentment, va disfrutar de l'esquí , i li va agradar molt l'estació, amb les seves zones boscoses, però no li va agradar haver de fer "remades importants", ni alguns remontadors que eren força "cutrillos".
Vam fer unes pistes amb molts " bams", força interessants i amb algunes caigudes; el Manel, va fer un amic, que desprès el va voler convidar a un cubata i el Manel ho va rebutjar.¿?
Ens vam alimentar amb fantàstics bocates que va preparar el Manel i amb llet condensada (Manel ) i kit kats la Mercè.
Cosa gens habitual, la Mercè anava quasi sempre al darrera, i a les 4 de la tarda va plegar. El Manel , va fer encara un parell de baixades més.
En tornar a Prullans, eren les 5 tocades i desprès de rebre la Mercè una preciosa samarreta regalada pel Manel i la Leo, vam anar a fer un tomb per Puigcerda amb el Santi i la Leo que s'havien quedat fent feina.
Xavier:
Al vespre, abans de sopar, vam rebre un sms del Xavier, on a més a més de felicitar a la Mercè, ens notificava que havia anat amb l'Ariadna a fer la Tossa Plana de lles amb raquetes. Imaginem, que gaudiria molt de la muntanya (tota la zona estava nevadíssima) i de la companyia de l'Ariadna que el dia 24 marxa cap a L'Argentina.
Des d'ací , convido al Xavier, a que afegeixi la resenya de la seva excursió
Diumenge 22
Aniversari de la Mercè; a les 8 del matí, l'Ainhoa ens trocava des d'Australia per poder felicitar-me !!! tot un detall...evidentment, ja no vam poder dormir.
Vam decidir anar a Andorra a fer una excursió amb raquetes de neu, ja que el Santi li va regalar 2 jocs molt maques a la Mercè.
Vam anar a fer "el pic de Portons "
Vam sortir de Catalunya per Bourmadan i en direcció a "pas de la casa".
El paisatge estava impressionant; poques vegades hem vist Andorra tant i tant nevat.
Abans d'arribar a Pas de la Casa vam aturar el cotxe; el Santi i la Mercè ens vam posar les raquetes i el Manel els esquis de Muntanya; val a dir, que les raquetes, molt còmodes i pràctiques de posar i treure i molt còmodes per caminar.
La pujada la vam fer molt còmodament, buscant una zona amb poca acumulació de neu (aresta); vam fer 700mt. de desnivell, amb un sol fantàstic i amb vista fantàstica fins arribar al cim. Ens vam creuar amb un grup de 11 o 12 persoens que baixaven amb esquis.
La pujada, la vam poder fer tots 3 al mateix ritme i vam trigar 2 hores amb arribar al cim. A l'últim tram, el Manel, que s'havia oblidat d'agafar les ganivetes, es va haver de treure els esquis, doncs estava molt glaçat i no podia pujar amb seguretat.
Un cop al cim, vam fer les fotos de rigor, contemplant unes vistes fantàstiques sobre les muntanyes d'Andorra , i vam iniciar la baixada. El Manel, amb els seus esquis i amb algunes caigudes, sobre tot a l'últim tram on s'enfonsava molt. EL Santi i la Mercè, vam baixar a molt bon ritme, vam parar a fer algunes fotos i vam "patir" una mica l'últim tram, doncs ens enfonsàvem molt degut a la gran quantitat de neu. Menys mal que portàvem les raquetes!!!!!!
La Leo, ens estava esperant al cotxe i vàrem anar a dinar a Pas de la Casa, a un fantàstic Grill que va trobar la Leo. Vam menjar moltíssim...sobretot la Mercè .
Desprès passejada de botigues per Andorra la Vella; amb compra d'un casc d'escalada i BTT per part del Manel i d'algunes colònies i cremes.
Per a mi, va ser un bonic dia de celebració d'aniversari...a la muntanya; fent excursió maca i agradable, i amb gent que estimes i que t'estima. Val a dir, que durant la pujada, el mòvil va "pitar moltes vegades", i jo amb la il·lusió de saber que la gent s'enrecordava de mi i em trucava o posava sms....família, amics, companys de treball.....
Dilluns 23
El Manel i la Mercè, que son "insaciables", van decidir que...encara no en tenien prou i volien fer alguna coseta més, per estirar una mica les cames i gaudir del paisatge;Vam deixar al Santi i a la Leo fent feina, i amb els nostres esquis de muntanya, vam decidir pujar al Puigllançada. Certament, aquest cim, l'hem fet ja unes quantes vegades, sobretot el Manel, però com que no teníem temps per anar més lluny, ens va estar fantàstic.
Vam iniciar la pujada per "Muntanya sagrada", i a la que vam poder, ens vam ficar fora pistes pel bosquet i xino xano vam anar tirant amunt, gaudint de la soletat del bosc i de la fantàstica neu; va ser una passejada molt agradable, disfrutant a estones de la conversa i d'altres del silenci i del retrobament de cadascú amb si mateix. A nosaltres, la muntanya, la natura ens relaxa i ens serveix per "estar amb nosaltres mateixos". Evidentment...també acabem cansats, però és un cansament agradable, positiu, maco de viure i experimentar.
També vam tenir temps, com sempre, per fer volar coloms i anar programant noves excursions, nous reptes......
Com era de preveure, en arribar teníem un fantàstic dinar, que vam saborejar al màxim i que havia cuinat la Leo.
Breu sobretaula, i cap a casa......i comença a pensar en la setmana que tens al davant.
Una desconexió fantàstica
7-8 de febrer
Taga amb raquetes
El dia 7 de febrer, teníem prevista excursió de la Kordada; havíem de sortir el Xavier, el Ramon i la Mercè.
Els vespre, del dia 6, amb la motxilla ja preparada ,els entrepans fets i l'hora de sortida de l'endemà ja concretada, vaig rebre trucada del Xavier a les 11 del matí, dient que acabava de parlar amb el Ramon i degut a la dolenta previsió que feient del temps, van acordar suspendre l'activitat.
El Santi i jo, havíem quedat que diumenge, aniriem a Sant Joan de les Abadesses, on ens trobaríem amb la nostra filla Marta i la seva amiga Mercè , amb idea d'anar a fer el Taga. La previsió del temps per diumenge, era bona.
A última hora, vam decidir pujar dissabte al vespre; vam anar al camping on havíem quedat amb la Marta i la Mercè i posteriorment vam anar a sopar a Camprodon.
Diumenge, ens vam aixecar a les 8, i desprès d'esmorzar i preparar bocates, vam anar cap a Ogassa, i vam enfilar amb el cotxe fins a san Martí d'Ogassa on vàrem deixar el cotxe.
El dia era molt bo, però l'inici de l'excursió el vam fer amb força vent
Ens vam enfilar cap a "coll de Jou", i ja abans d'arribar al mateix , ens vam posar les raquetes de neu.
La Mercè, val a dir, que juntament amb la Marta, va agafar un bon ritme; el Santi els seguia, i sempre pel darrera anava jo.
La veritat, és que feia goig i motivaba a continuar, veure a la Mercè, com desprès d'un any de no fer res de muntanya i de suportar dur tractament i intervencions quirúrgiques, tirava amb aquella energia i il·lusió.
Desprès ens va comentar que en algun moment, es va sentir tentada d'abandonar; però la veritat és que va ser una disfrutada veure-la pujar.
Vam arribar al Taga, on vam poder gaudir fantàstiques vistes; a més a més , el dia era molt clar i en aquell moment no feia gota de vent. Al cim , vam coincidir amb força gent que anava amb esquis de muntanya. Vaig pensar, que era una excursió maca i accesible per a fer amb esquis.
L'inici de la baixada, fins el coll, si que va ser força "ventat", però per sort, va ser poca estona.La baixada, va ser molt agradable; vam baixar "directes" sense fer la volta per el coll de jou.
Crec que vam fer 800 mt de desnivell.
Un cop arribats a Sant Martí, vàrem menjar els bocates que estaven boníssims i vam tornar, fent una aturada a Sant Joan on faríem un cafetó i unes herbes i a continuació, vam deixar a les noies al camping i el Santi i jo vam tornar capa l'Hospitalet.
La veritat, és que és molt maco, poder anar a la muntanya amb els fills, i els amics d'aquests.....son estones, molt viscudes i disfrutades; dones gràcies a la vida de tot el que tens i de poder viura-ho amb la companyia tant especial dels fills i els seus amics. Valores, que moltes famílies, no tenen aquesta sort de poder fer activitats plegats.
En fi...que va ser un gran dia.
